Collection « ISTA »

Christophe Cusset, Introduction à l’étude des Nuées p. 5 1. Le héros comique et le chœur Anne Lebeau, Le personnage de Strepsiade : langage et caractère p. 13 Ghislaine Jay-Robert, Le chœur des Nuées : rôle et spécificité p. 29 2. Formes/Modalités du discours dans la comédie ... voir la suiteSandrine Coin-Longeray, Les injures dans les Nuées : sottise et malfaisance p. 45 Christine Mauduit, La « trygédie » des Nuées p. 57 Marie-Pierre Noël, Les Deux Logoi des Nuées et les technai logôn du Ve siècle p. 77 3. Contextes intellectuels et sociaux de l’intrigue comique Paul Demont, Socrate et le cresson (Aristophane, Nuées, v. 218-238) p. 95 Jean-Luc Périllié, La métaphore du sentier chez Aristophane et Empédocle : le ridicule d’un profanateur de la philosophie p. 105 Charalampos Orfanos, Peut-on éduquer un vieillard ? L’horizon d’attente des Nuées et la prétention didactique du poète comique p. 131 4. La réception Malika Bastin-Hammou, La réception française des Nuées d’Aristophane : quelques jalons p. 143 Bibliographie générale p. 161 Index des passages cités p. 171 Résumés p. 177

Homenaje a Domingo Plácido. Actas del XXXV coloquio del GIREA Introduction: in honor of Domingo Plácido p. 13-15 Greek spaces Adolfo Domínguez-Monedero, Personnel in Cultic Spaces in Greece, between Real and Symbolic Dependence p. 19-36 María Cruz Cardete del Olmo, The Building of Landscape a ... voir la suites a Way of Political Control: the Case of the Azanian Tribe p. 37-49 Colette Jourdain-Annequin, Cults in the Space of the Greek City: Territorial Organization and Social Differentiations p. 51-62 Fernando Echeverría Rey, The Iconography of Dependency in the Combat Scenes of Archaic Greek Painted Vases: Methodological Issues p. 63-78 Francine Barthe-Deloizy, Marie-Claude Charpentier, The Slave’s Body in Ancient Greece: Space of Representation or Representation of Space? p. 79-95 Anastasia Serghidou, Topography and the Rhetoric of Servitude within the Herodotean Discourse p. 97-122 Elsa Rodríguez Cidre, Spaces in Conflict and Scopes for Action in Euripides’ “Spoil-Women” p. 123-133 Susana Reboreda Morillo, The Religious Space of Maternity in Ancient Greece p. 135-152 Diego Paiaro, Mariano J. Requena, “You would often hit an Athenian citizen by mistake on the assumption that he was a slave”... (Ps-X, 1, 10): Democratic Spaces and Dependency Relationships in Classical Athens p. 153-170 Julián Gallego, Ousting the Demos from Political Space and the New Forms of Dependence in Athens by the End of the 5th Century B.C. p. 171-182 Miriam Valdés Guía, The Renovation of Dependence in Fourth Century B.C.: the Spaces of Thetes and Misthotoi p. 183-199 Massimo Nafissi, Spartan Crypteias p. 201-229 José Pascual, Dependent Poleis and Confederations in Thessaly and Central Greece p. 231-254 John Bintliff, The Spaces of Dependency in Southern Greece: Landscape and Tied Labour from the Mycenaean Era till the Middle Byzantine Period p. 255-262 Adam Pałuchowski, The Spatial Anchorage as an Indicator of the Type of Servitude in Crete in Classical and Hellenistic Times p. 263-279 Borja Antela-Bernárdez, Alexander’s Campaign: Slavery and Dependence in the Space of Conquest p. 281-296 Arminda Lozano Velilla, Slavery in Religious Spaces of the Greek East: on the Specificity of Concepts and Terminology p. 297-306 Guy Labarre, Around and at the Heart of the Banquet: the spaces of Servitude in Athenaeus’ Work p. 307-320 Ricardo Martínez Lacy, Slaves in Jerusalem’s Temple? p. 321-323 Roman spaces Carlos García Mac Gaw, Slave Revolts and Symbolic Spaces of Freedom p. 327-349 Antonino Pinzone, Temporal and Spatial Aspects in the Diodorus’ Fragments on the Sicilian Servile Wars p. 351-364 Maria Vittoria Bramante, The Spaces of the Dependence in the Libri De re rustica: Cat., De agr. cult., 147 and Roman Agricultural Law p. 365-384 Paolo Desideri, The Spaces of the Servus Fugitivus in the Roman Empire p. 385-393 Francesca Reduzzi Merola, The Places of the Dependence of Gladiatores: from the ludus to the Arena p. 395-399 María José Hidalgo de la Vega, Spaces of Marginality, Resistance and Dependence in the Greco-Roman novel: Imagined Itineraries p. 401-422 Antonio Duplá Ansuategui, Worst than a Slave? Hostis Publicus in Ciceronian Times p. 423-437 Marie-Rose Guelfucci, Rome and the Territories of Dependency (Third and Second Centuries B.C.): Territorial Conquests and the Various Ways of Managing Politics in Polybius’ Histories p. 439-461 Antonio Gonzales, Slavery, Universalism and Cosmopolitanism in Stoicism between the Ideal City and History p. 463-485 Rosalba Arcuri, Per Italiam servilis belli semina (Tac., Ann., IV, 27, 1): Italic Spaces of Slavery in the Tiberian Age between Economy and Society p. 487-503 Marguerite Garrido-Hory, The Domestic Space in Martial, Juvenal and Petronius p. 505-519 Jaime Alvar, The Sanctuaries of Nilotic Deities as Inequality, Dependence and Manumission Spaces p. 521-535 Julien Demaille, Slaves and Freedmen on the Territory of the Roman Colony of Dion (Pieria, Macedonia) p. 537-559 Oriol Olesti Vila, César Carreras Monfort, From Servus to Landowner: the Slave in the Amphora Production System in the Ager Barcinonensis p. 561-587 Estela García Fernández, Clientela and the Spread of Latin Names in Hispania: some Remarks on Documentation of Saguntum p. 589-605 Alejandro Beltrán, María Ruiz del Árbol, Inés Sastre, Imperial Territories in Western Iberian Peninsula: a Landscape Archaeology Approach p. 607-621 Amparo Pedregal, Early Christianity and Female Subversion of the Domestic Sphere p. 623-636 Manuel Rodríguez Gervás, Territoriality and Dependence in the Collected Letters of Augustine of Hippo p. 637-650 Francisco Javier Lomas Salmonte, The Exercise of the Ecclesiastical Power in Visigothic Spain p. 651-683 Spaces of modern slavery Rudy Chaulet, Mining Centers and “Frontiers” in Colonial America: the Spaces of Dependence p. 687-713 Historio Graphical views Ana Iriarte, Le Miracle Grec or the Invisibility of Slavery from the Romantic Perspective p. 717-729 Monique Clavel-Lévêque, Equality and Inequalities in Politics: the Reference to Antiquity in the Nineteenth-Century French Democratic Mode p. 731-748 César Fornis, The Non-Greek Spaces of Helotism p. 749-757 Alberto Prieto Arciniega, Political and Social Spaces and Economic Dependencies in “The Journey of the Comedians” p. 759-778 Conclusion Domingo Plácido, The Spaces of Slavery and Dependence in Antiquity p. 781-792 Abstracts p. 793-822

Agraïments p. 13 Introducció p. 15 a) Punt de partida p. 15 b) Els estudis previs p. 17 c) L’origen del problema: Marx i Engels? p. 21 d) La metodologia: Kuhn, Foucault i Pocock p. 26 e) L’estructura del treball p. 29 f) El sistema de citació utilitzat p. 36 I. ASPECTES PRELIMINARS 1.1. Meto ... voir la suitedologia: entre la sociologia del coneixement i l’anàlisi contextualista p. 43 1.1.1. La crítica a l’empirisme lògic i la sociologia del coneixement p. 43 1.1.2. Kuhn i el concepte de revolució científica p. 48 1.1.3. Foucault i l’arqueologia del saber p. 51 1.1.4. L’anàlisi contextualista de l’Escola de Cambridge p. 55 1.1.5. El materialisme històric i la “història social del pensament” p. 61 1.2. Història i problemàtica del concepte d’esclavitud p. 65 1.2.1. El concepte modern d’esclavitud p. 67 a) Evolució històrica i problemes d’aplicació p. 67 b) Dos tipus d’esclavitud, o només un? p. 75 1.2.2. L’esclavatge en la terminologia grega i romana p. 87 a) Els camps semàntics de la terminologia grega i llatina p. 87 b) Problemes interpretatius de les fonts p. 104 c) L’evolució històrica de la terminologia de la dependència p. 110 1.2.3. La divisió de la terminologia de la dependència durant l’edat mitjana p. 117 a) La utilització del terme servus durant l’edat mitjana p. 117 b) L’aparició del concepte d’esclavitud p. 121 II. ELS DISCURSOS DELS ANTICS SOBRE L’ESCLAVITUD 2.1. L’aplicació de la teoria del discurs al pensament clàssic p. 129 2.2. La teoria del “menyspreu del treball” entre els antics p. 133 2.2.1. El menyspreu del treball a la Grècia antiga i l’escola socràtica p. 137 2.3. L’esclavatge en el discurs de la decadència p. 151 2.3.1. La influència dels discursos històrics antics en la historiografia moderna p. 151 2.3.2. El discurs metahistòric de la decadència p. 153 2.3.3. El “discurs de l’edat de l’or” i els orígens de l’esclavatge p. 159 2.3.4. El discurs de Posidoni p. 162 2.3.5. La difusió del discurs després de Posidoni p. 174 2.3.6. La transmissió a la historiografia cristiana: Orosi i Sant Agustí p. 191 III. ELS INICIS DE LA HISTORIOGRAFIA MODERNA (SEGLES XV-XVII) 3.1. Historiografia i història antiga entre els segles XV I XVII p. 201 3.1.1. La historiografia antiquària p. 201 a) La historiografia moderna de l’antiguitat segons Momigliano i Pocock p. 201 b) Els “antiquaris” i la història antiga als inicis de l’edat moderna p. 202 3.1.2. Formes d’aproximar-se a la història antiga entre els segles XV i XVI p. 206 3.2. La concepció de l’esclavitud antiga durant el primer humanisme p. 213 3.2.1. Introducció p. 213 a) L’esclavitud antiga en el pensament humanista p. 213 b) L’esclavatge a Europa en els inicis de l’edat moderna p. 214 3.2.2. L’humanisme i la configuració del pensament polític modern p. 216 3.2.3. L’esclavitud antiga en l’humanisme florentí: Matteo Palmieri p. 223 a) L’ètica socràtica i el republicanisme florentí p. 223 b) Els servi romans en la Vita Civile de Palmieri p. 224 c) Recapitulació: la concepció humanista de l’esclavitud romana p. 236 3.2.4. L’estudi de la servitus en l’humanisme jurídic p. 239 a) La concepció moral de l’esclavatge i l’humanisme jurídic p. 239 b) G. Pontano: De obedientia (1472) p. 240 c) B. Cipolla: De servitutibus (1473) p. 243 3.2.5. La recepció dels agrònoms llatins: Herrera p. 245 3.2.6. Economia i moral antigues a l’illa d’Utopia: T. More p. 252 3.2.7. Distanciament històric i economia antiga en Cavalcanti p. 261 3.3. L’esclavitud com a problema: Jean Bodin p. 269 3.3.1. Jean Bodin en el seu context p. 269 a) Bodin i l’esclavitud p. 269 b) L’humanisme tardà p. 271 c) Humanisme jurídic, Guerres de Religió i distanciament històric p. 272 d) Qui era Jean Bodin? p. 275 3.3.2. Les fonts de l’antiesclavisme de Bodin p. 280 a) L’antiesclavisme de Bodin p. 280 b) Esclavatge i ciutadania p. 288 3.3.3. La concepció històrica de l’esclavatge de Bodin p. 293 a) L’esclavatge en l’estructura socioeconòmica de l’antiguitat p. 293 b) L’evolució històrica de l’esclavage p. 299 3.4. Distanciament històric i discurs de la decadència al segle XVII p. 305 3.4.1. La Querelle des Anciens et des Modernes p. 305 3.4.2. La continuació dels postulats de Bodin: Loysel i Charron p. 306 3.4.3. Estudi antiquari i recepció d’Ateneu: Pignoria p. 310 3.4.4. L’esclavitud romana en el discurs històric de Bossuet p. 316 IV. EL SEGLE XVIII: LA CONSTRUCCIÓ DEL DISCURS PROGRESSISTA 4.1. Il·lustració i noves perspectives historiogràfiques p. 325 4.1.1. El segle XVIII: canvis en la concepció de l’esclavitud antiga p. 325 4.1.2. El segle XVIII: els orígens del canvi de paradigma en la historiografia europea p. 327 a) La “Il·lustració” p. 327 b) Canvis en la historiografia entre els segles XVII i XVIII p. 331 c) El paradigma de l’humanisme cívic p. 337 d) El paradigma jurisprudencial civil p. 344 e) L’aparició de la concepció progressista de la història p. 350 4.1.3. L’aparició de l’abolicionisme p. 358 4.2. Els orígens del nou paradigma: Montesquieu p. 365 4.2.1. Montesquieu i els orígens del discurs il·lustrat p. 365 4.2.2. Economia política i neoclassicisme en el context britànic p. 366 4.2.3. Qui era Montesquieu? p. 369 4.2.4. Una lectura estructuralista de la decadència de Roma p. 372 4.2.5. Materialisme i esclavitud en el discurs històric de Montesquieu p. 386 4.3. Esclavitud antiga i progressisme històric: la Il·lustració escocesa p. 393 4.3.1. El progressisme històric en l’Escòcia del segle XVIII p. 393 a) L’esclavitud antiga en la Il·lustració escocesa p. 393 b) Escòcia en el segle XVIII p. 395 c) Els referents intel·lectuals de la Il·lustració escocesa p. 402 4.3.2. El naixement de la interpretació esclavista del món antic: David Hume p. 404 a) Humanisme cívic i feudalisme: Andrew Fletcher p. 404 b) La superioritat dels antics: Wallace p. 411 c) L’aparició de la interpretació “esclavista” de l’antiguitat: Hume p. 419 4.3.3. La teoria de les etapes p. 431 a) La construcció de la teoria progressista de la història p. 431 b) La reacció al progressisme: Adam Ferguson p. 442 4.3.4. L’economia política escocesa: Adam Smith p. 446 4.3.5. Final i repercussions de la Il·lustració escocesa: Millar i Reitemeier p. 463 4.4. La irrupció de l’esclavitud antiga en la historiografia europea p. 475 4.4.1. El debat entre humanistes i fisiòcrates en França p. 476 4.4.2. El discurs absolutista a l’Académie: Burigny p. 483 4.4.3. L’esclavatge dins la història “il·lustrada” de Gibbon p. 488 4.4.4. Les històries de Grècia contra el republicanisme real: Gillies i Mitford p. 493 a) Un context revolucionari p. 493 b) John Gillies p. 496 c) William Mitford p. 501 4.5. Esclavitud antiga i progressisme durant la Revolució Francesa p. 507 CONCLUSIONS a) El problema p. 515 b) La terminologia de l’esclavatge p. 516 c) Els discursos dels antics sobre l’esclavitud p. 518 d) L’esclavitud antiga en l’humanisme p. 522 e) Distanciament històric i discurs de la decadència p. 525 f) La construcció del discurs progressista p. 529 g) Conclusions finals p. 535 BIBLIOGRAFIA Fonts antigues p. 543 Fonts modernes p. 546 Bibliografia general p. 551 Índex de noms p. 575

La loi agraire et l’Afrique : plan et résumé p. 9 A. Ire partie I. La terre p. 25 II. Les hommes p. 59 III. Le droit p. 85 B. IIe partie Texte, traduction et notes (lignes 43-95) p. 112 Index uerborum locutionumque p. 137 Index nominum p. 141 ... voir la suite